Llei de Segona Oportunitat: puc conservar el meu habitatge habitual?

Per Tomàs Serra Albiol, advocat col·legiat ICAT 2246.

Una de les principals preocupacions de les persones que es plantegen acollir-se a la Llei de Segona Oportunitat és saber si perdran el seu habitatge habitual.

És un dubte comprensible. Moltes persones tenen dificultats per pagar préstecs personals, targetes de crèdit i altres deutes, però continuen abonant regularment la hipoteca del seu domicili.

La Llei de Segona Oportunitat permet, en determinades circumstàncies, cancel·lar deutes sense haver de vendre l’habitatge habitual. Tanmateix, conservar-lo no és un dret automàtic i exigeix analitzar la situació econòmica, les càrregues existents i la modalitat d’exoneració aplicable.

Puc cancel·lar els meus deutes sense perdre casa meva?

Sí, és possible, però depèn de les circumstàncies de cada procediment.

El text refós de la Llei concursal preveu dues modalitats principals d’exoneració del passiu insatisfet: mitjançant un pla de pagaments sense liquidació de la massa activa i mitjançant liquidació o el règim legalment previst per a determinats concursos sense massa.

La primera modalitat permet sol·licitar l’exoneració sense vendre necessàriament els béns del deutor. La segona exigeix analitzar quin patrimoni es pot realitzar i si existeixen béns amb valor per satisfer els creditors.

Per tant, tenir un habitatge en propietat no impedeix per si mateix acollir-se a la Segona Oportunitat.

Conservar l’habitatge mitjançant un pla de pagaments

L’article 495 de la Llei concursal permet sol·licitar l’exoneració subjecta a un pla de pagaments i sense liquidació de la massa activa.

Quant dura el pla de pagaments?

Com a regla general, el pla té una durada de tres anys.

Tanmateix, l’article 497 estableix una durada de cinc anys quan no es realitza l’habitatge habitual del deutor i, quan correspongui, de la seva família.

Durant aquest període s’han de complir les obligacions establertes en el pla aprovat judicialment.

Què ha de contenir el pla?

No n’hi ha prou amb manifestar que es vol conservar l’habitatge.

La proposta ha d’explicar els ingressos i recursos previstos, les obligacions que s’han de continuar atenent i el calendari de pagaments corresponent als crèdits exonerables que es proposi satisfer.

També s’han de valorar les despeses raonables de subsistència i la capacitat econòmica real del deutor.

El jutge examinarà els requisits legals i les possibilitats objectives de compliment. Els creditors podran formular al·legacions i impugnar el pla en els supòsits previstos legalment.

Què passa si l’habitatge té hipoteca?

L’existència d’una hipoteca és una circumstància especialment important.

L’exoneració no elimina automàticament el deute hipotecari. L’article 489.1.8è exclou de l’exoneració els crèdits amb garantia real dins del límit del privilegi especial calculat d’acord amb la Llei concursal.

Per tant, conservar l’habitatge exigeix estudiar si és possible continuar atenent les obligacions hipotecàries que subsisteixin.

I si dec més del que val l’habitatge?

L’article 492 bis preveu regles específiques per als deutes amb garantia real que superen el valor de la garantia quan resulta aplicable un pla de pagaments.

En aquests supòsits, la llei preveu un tractament diferenciat de la part coberta per la garantia i de la part que n’excedeix el valor, incloent determinades regles de recàlcul de quotes.

Això no significa que qualsevol hipoteca es pugui reduir lliurement ni que el banc estigui obligat a acceptar qualsevol proposta.

El càlcul legal del valor de la garantia, la classificació dels crèdits i la viabilitat del pla són determinants.

Què passa si l’habitatge està hipotecat per sobre del seu valor i el concurs és sense massa?

Hi ha una altra situació que s’ha de diferenciar del pla de pagaments.

L’article 37 bis preveu el concurs sense massa, entre altres supòsits, quan les càrregues existents sobre els béns superen el seu valor de mercat.

Si un habitatge no es liquida en aquest procediment, el deutor en pot conservar la propietat. Tanmateix, això no implica la cancel·lació automàtica de la hipoteca.

La Sentència del Tribunal Suprem 1275/2026, de 22 de juliol, ha precisat que la modalitat d’exoneració mitjançant pla de pagaments no resulta aplicable als concursos sense massa ni als supòsits de conclusió per insuficiència de massa activa.

La resolució també destaca que un veritable pla de pagaments ha de complir els requisits de contingut establerts a l’article 496 de la Llei concursal. No n’hi ha prou amb proposar únicament un calendari de pagaments de crèdits hipotecaris no exonerables.

Aquesta distinció és important per evitar expectatives equivocades sobre la conservació de l’habitatge i la reducció del deute.

Puc perdre l’habitatge si deixo de pagar la hipoteca?

Sí, existeix aquest risc.

La Segona Oportunitat no constitueix una garantia general davant l’execució hipotecària. Els drets del creditor amb garantia real i els efectes del procediment concursal s’han d’examinar segons les circumstàncies i la fase processal.

Per això, abans de sol·licitar l’exoneració convé determinar si la hipoteca està al corrent de pagament, si existeixen quotes vençudes i si els ingressos permetran atendre les obligacions futures.

Quan ja existeix una execució hipotecària, l’anàlisi s’ha de fer amb especial urgència.

Què passa si l’habitatge pertany als dos cònjuges?

La situació requereix estudiar la titularitat de l’immoble, el règim econòmic matrimonial i qui són deutors del préstec hipotecari.

L’exoneració obtinguda per una persona no s’estén automàticament al seu cònjuge, codeutors o avaladors.

Per tant, quan l’habitatge pertany a diverses persones, no n’hi ha prou amb examinar exclusivament els deutes de qui sol·licita l’exoneració.

Quina documentació convé revisar abans d’iniciar el procediment?

Per valorar les possibilitats de conservar l’habitatge és especialment útil disposar de l’escriptura de propietat, una nota simple registral actualitzada, l’escriptura del préstec hipotecari, un certificat del capital pendent i els darrers rebuts.

També cal conèixer el valor raonable de l’immoble, els ingressos familiars, les despeses ordinàries, la resta de deutes i l’existència de possibles embargaments.

Aquesta informació permet determinar si existeix patrimoni realitzable, si es pot plantejar un pla de pagaments viable o si concorren els pressupòsits d’un concurs sense massa.

La importància d’estudiar cada cas abans de sol·licitar l’exoneració

La Llei de Segona Oportunitat pot oferir una solució a persones que no poden atendre els seus deutes, però el tractament de l’habitatge habitual exigeix una valoració individualitzada.

La decisió no s’ha de basar únicament en la quantitat total deguda. Cal examinar el patrimoni, les garanties, els ingressos i les conseqüències de cada modalitat d’exoneració.

A Alta Legal, despatx professional a Altafulla, analitzem la viabilitat dels procediments de Segona Oportunitat i els seus possibles efectes sobre els béns del deutor.

Aquest article té caràcter informatiu i no substitueix l’assessorament jurídic individualitzat.

Referències jurídiques: text refós de la Llei concursal, articles 37 bis, 489, 492 bis i 495 a 501. Sentència del Tribunal Suprem 1275/2026, de 22 de juliol (ECLI:ES:TS:2026:3314).