Què fer si reps una citació judicial com a investigat

Actualitzat el 16 d’octubre de 2026. Per Tomàs Serra Albiol, advocat col·legiat ICAT 2246.

Rebre una citació judicial per declarar com a investigat sol generar una preocupació immediata: què se m’atribueix, si estic obligat a declarar, què pot passar després i si he d’anar-hi ja amb advocat. La citació no significa que hi hagi una condemna ni que l’assumpte hagi d’acabar necessàriament en judici. Significa que hi ha un procediment penal en què se t’atribueixen uns fets i, precisament per això, has de poder exercir plenament el teu dret de defensa.

La millor decisió acostuma a començar per una cosa senzilla: no improvisar la declaració. Abans de comparèixer convé conèixer què s’investiga, accedir a les actuacions quan legalment sigui possible i valorar amb un advocat l’estratègia adequada.

Què significa estar citat com a investigat?

En la fase d’investigació penal s’utilitza el terme investigat per referir-se a la persona a qui s’atribueix provisionalment la possible participació en un fet delictiu. Aquesta condició activa un conjunt de drets de defensa des del moment en què es comunica l’existència del procediment o l’atribució del fet.

Estar investigat no equival a ser culpable. Durant la instrucció es poden practicar declaracions, informes pericials, aportació de documents, declaracions de testimonis i altres diligències. En acabar aquesta fase, el procediment es pot arxivar o continuar cap a una fase d’acusació i, si escau, judici.

Primer pas: llegeix amb atenció la citació

La citació sol indicar el jutjat, el número de procediment, la data i l’hora de compareixença i la condició en què ets citat. Conserva el document complet i comprova especialment aquestes dades.

• Jutjat que tramita el procediment.
• Número de diligències o procediment.
• Data i hora de la compareixença.
• Si la citació indica expressament que has d’anar-hi assistit per advocat.
• Qualsevol requeriment per aportar documentació o altra informació.

No és aconsellable ignorar una citació judicial. Si hi ha una impossibilitat real per assistir-hi, cal posar-la en coneixement del jutjat i justificar-la adequadament, preferiblement a través de la defensa, perquè es pugui valorar la situació processal concreta.

Contacta amb un advocat abans de la declaració

L’article 118 de la Llei d’enjudiciament criminal reconeix, entre altres drets, el de designar lliurement advocat i el d’examinar les actuacions amb l’antelació necessària per salvaguardar el dret de defensa i, en tot cas, abans de prendre declaració, amb les excepcions legals que puguin resultar aplicables.

Això és important perquè una declaració penal no s’hauria de preparar únicament a partir del record dels fets o del que una altra persona t’hagi explicat. L’estratègia depèn de la denúncia, l’atestat, els documents, les declaracions prèvies i les altres diligències que constin en el procediment.

A Alta Legal, la defensa penal es dirigeix personalment des del despatx d’Altafulla, amb actuació habitual davant dels jutjats de Tarragona i el Vendrell. Pots consultar la pàgina de Dret penal per conèixer l’àmbit d’actuació del despatx.

Quins drets tens abans i durant la declaració?

La Llei d’enjudiciament criminal estableix un conjunt de garanties que han de permetre una defensa efectiva. Entre les més rellevants hi ha les següents:

• Ser informat dels fets que se t’atribueixen i dels canvis rellevants que es puguin produir en l’objecte de la investigació.
• Examinar les actuacions amb l’antelació necessària per preparar la defensa, en els termes previstos legalment.
• Designar advocat i, quan correspongui, sol·licitar assistència jurídica gratuïta.
• Entrevistar-te reservadament amb el teu advocat, fins i tot abans de la declaració.
• Guardar silenci, no prestar declaració o no contestar alguna de les preguntes.
• No declarar contra tu mateix ni confessar-te culpable.
• Disposar de traducció i interpretació quan legalment correspongui.

Aquests drets no són una formalitat. Determinen com s’ha de preparar la compareixença i permeten decidir si convé declarar, respondre només determinades preguntes o acollir-se al dret a guardar silenci.

És millor declarar o guardar silenci?

No hi ha una resposta vàlida per a tots els casos. De vegades, declarar permet aclarir fets, aportar una explicació coherent o situar correctament determinats documents. En altres casos, pot ser prudent no declarar fins que la defensa conegui prou bé les actuacions o fins que es practiquin determinades diligències.

El dret a guardar silenci forma part del dret de defensa i no equival a reconèixer els fets. La decisió s’ha d’adoptar després de valorar el contingut del procediment, la prova existent i les conseqüències previsibles de cada opció.

Què passa normalment el dia de la compareixença?

En la primera compareixença judicial, l’investigat ha de ser informat dels seus drets i dels fets que se li atribueixen de manera comprensible. La Llei d’enjudiciament criminal permet, a més, l’entrevista reservada amb l’advocat abans i després de prestar declaració.

Un cop iniciada la declaració, les preguntes poden variar segons el procediment i les parts personades. La defensa pot intervenir i, si es considera adequat, l’investigat pot respondre totes les preguntes, només algunes o no declarar. La preparació prèvia evita que aquestes decisions s’hagin de prendre per primera vegada dins de la sala.

Documents, missatges i altres proves: conserva’ls

Si disposes de correus electrònics, missatges, fotografies, contractes, justificants, ubicacions, gravacions lícites o altres documents relacionats amb els fets, convé conservar-los en el seu estat original i comentar-los amb el teu advocat.

No és recomanable esborrar, alterar o reconstruir documents per intentar millorar la posició processal. Tampoc és prudent contactar amb denunciants, testimonis o altres persones per coordinar versions o influir en el que puguin declarar. Qualsevol actuació d’aquest tipus pot generar problemes addicionals i dificultar la defensa.

Errors freqüents després de rebre una citació

• Esperar fins al dia anterior per buscar advocat.
• Anar-hi convençut que n’hi ha prou amb «explicar-ho tot» sense conèixer prèviament l’expedient.
• Donar explicacions espontànies per telèfon, missatges o xarxes socials sobre un assumpte que ja està judicialitzat.
• Eliminar missatges o arxius que poden tenir rellevància probatòria.
• Contactar amb altres persones implicades per acordar una versió dels fets.
• Confondre una citació com a investigat amb una condemna o donar per fet que necessàriament hi haurà judici.

Què pot passar després de declarar?

Després de la declaració, el jutjat pot continuar practicant diligències d’investigació. La defensa també pot sol·licitar les actuacions que consideri útils i pertinents per aclarir els fets i protegir els interessos de l’investigat.

Un cop completada la instrucció, el procediment pot acabar amb l’arxivament si no hi ha elements suficients per continuar o pot avançar cap a la fase corresponent per formular acusació. Per això convé valorar l’estratègia de defensa des de la primera compareixença i no únicament quan s’acosta el judici.

Base legal d’aquestes garanties

Les principals garanties esmentades es troben a l’article 24 de la Constitució espanyola, als articles 118 i 775 de la Llei d’enjudiciament criminal i, amb caràcter general, a la Llei orgànica 5/2024, del dret de defensa.

Aquest contingut té caràcter informatiu i no substitueix l’estudi jurídic d’un cas concret.