Llei de Segona Oportunitat: requisits, deutes i exoneració
Per Tomàs Serra Albiol, advocat col·legiat ICAT 2246.
La Llei de la Segona Oportunitat permet a una persona física, sigui particular o autònom, sol·licitar l’exoneració del passiu insatisfet quan es troba en situació d’insolvència i compleix els requisits establerts al Text refós de la Llei concursal.
No comporta una cancel·lació automàtica de tots els deutes. El resultat depèn de la situació patrimonial del deutor, del tipus de crèdits, de la modalitat d’exoneració i del compliment dels pressupòsits legals.
Qui es pot acollir a la Segona Oportunitat?
La pot sol·licitar el deutor persona natural, sigui o no empresari. Això inclou consumidors, autònoms i empresaris individuals.
La llei exigeix que el deutor sigui de bona fe. Aquest requisit no es limita a una declaració genèrica: l’article 487 del Text refós de la Llei concursal estableix circumstàncies que poden impedir l’exoneració, entre les quals hi ha determinades condemnes penals o sancions, la qualificació culpable del concurs en certs supòsits, l’incompliment dels deures de col·laboració i informació o haver facilitat informació falsa o enganyosa.
Dues modalitats d’exoneració
La regulació actual preveu dues vies principals.
1. Exoneració amb pla de pagaments
El deutor pot sol·licitar l’exoneració sense liquidar prèviament tota la massa activa, sotmetent-se a un pla de pagaments.
El pla ha de detallar el calendari de pagaments i els recursos previsibles per atendre tant les quantitats previstes al mateix pla com els deutes no exonerables i les necessitats ordinàries del deutor.
Amb caràcter general, la durada del pla és de tres anys. La llei estableix una durada de cinc anys, entre altres supòsits, quan no es realitza l’habitatge habitual del deutor i, quan correspongui, de la seva família, o quan els pagaments depenen fonamentalment de l’evolució dels seus ingressos.
2. Exoneració amb liquidació
La segona via es produeix amb liquidació de la massa activa o quan aquesta resulta insuficient per atendre els crèdits contra la massa. Un cop complerts els requisits legals, es pot sol·licitar l’exoneració dels deutes que tinguin caràcter exonerable.
Quins deutes es poden exonerar?
La regla general és que l’exoneració arriba als deutes insatisfets, però la llei estableix excepcions importants. Per això no és correcte afirmar que la Segona Oportunitat elimina indiscriminadament qualsevol deute.
Entre els deutes sotmesos a regles especials o exclosos de l’exoneració hi ha, entre d’altres, determinades responsabilitats civils per danys personals o derivades de delicte, els deutes per aliments, determinades sancions i multes, les costes i despeses judicials derivades de la mateixa sol·licitud d’exoneració i el deute garantit dins del límit del privilegi especial.
Hisenda i Seguretat Social
El crèdit públic no rep el mateix tractament que el deute privat. L’article 489 del Text refós de la Llei concursal permet una exoneració limitada dels deutes la gestió recaptatòria dels quals correspongui a l’Agència Estatal d’Administració Tributària i dels deutes amb la Seguretat Social.
La llei estableix per a cadascun d’aquests blocs un límit de referència de 10.000 euros per deutor: els primers 5.000 euros poden quedar íntegrament exonerats i, des d’aquesta xifra fins al límit legal, l’exoneració arriba al 50 %. A més, aquesta possibilitat respecte del crèdit públic opera únicament en la primera exoneració.
Per aquest motiu, quan existeixen deutes rellevants amb Hisenda o la Seguretat Social és especialment important quantificar-ne la naturalesa i la composició abans d’iniciar el procediment.
Es pot conservar l’habitatge habitual?
En determinats casos, sí que pot ser possible, però no existeix una regla general que garanteixi la conservació de l’habitatge.
La modalitat d’exoneració mitjançant pla de pagaments permet plantejar una solució sense liquidació prèvia de la massa activa. La mateixa llei preveu que el pla tingui una durada de cinc anys quan no es realitzi l’habitatge habitual. Tanmateix, cal analitzar la hipoteca, el valor de l’immoble, les càrregues existents, els ingressos disponibles i la capacitat real de compliment del pla.
Quant dura el procediment?
No existeix un termini únic que es pugui garantir per endavant. La durada depèn, entre altres factors, del jutjat competent, de l’existència de béns, de la modalitat escollida, de la documentació aportada, de la intervenció de l’administració concursal quan correspongui i de la possible oposició dels creditors.
També cal distingir entre la durada del procediment judicial i la durada del mateix pla de pagaments, que legalment pot ser de tres o cinc anys.
Es pot sol·licitar una nova exoneració?
La llei permet noves sol·licituds, però estableix períodes mínims. Després d’una exoneració mitjançant pla de pagaments han de transcórrer almenys dos anys des de l’exoneració definitiva. Després d’una exoneració amb liquidació han de transcórrer almenys cinc anys des de la resolució que la va concedir.
En les exoneracions successives el crèdit públic no pot tornar a quedar exonerat.
La importància de l’estudi previ
Abans de presentar una sol·licitud de Segona Oportunitat convé analitzar conjuntament els deutes, els ingressos, els béns, les garanties, els procediments d’execució existents i la documentació econòmica del deutor.
A Alta Legal, Tomàs Serra Albiol estudia personalment cada cas per valorar si concorren els requisits, quins deutes poden quedar afectats per l’exoneració i quina modalitat resulta jurídicament viable.